el dia a dia comença a cremar-me massa.

Noves vivències, sereu benvingudes sempre!

Y en un instante recuerdo todo lo que no he podido decirte,

todo lo que hubiera querido que supieras, la belleza de mi amor.

Eso es lo que hubiera querido demostrarte.

ofréceme tu aire de la calle, que hoy mas que nunca no quiero ser de nadie.

i digueu, i digueu el que volgueu,

que la vida son dos dies, i a mi no mel's treureu!

que potser jo smblo estrany, que potser soc un malalt..

pero m'he acostumat a viure com si hagués de morir demà..!!

la pegatina.

Ni amb tu ni sense tu les meves penes tenen remei..

Amb tu perquè em mates. Sense tu perquè em moro...

Confío en que algún día te arrepientas, pero para entonces ya no servirá

Para entonces habré negado tantas veces que te quiero, que por sistema llegaré a odiarte.

o eso espero..

el día que te des cuenta que soy el amor de tu vida..

sí, seguiré estando aquí

siusplau, obre els ulls d'una vegada..

siempre serás mi media mandarina... )=

Si me aprietas contra ti puede que me suelte con todas mis fuerzas y huya corriendo lo más lejos que pueda o que me enganche a ti como si fueses oxígeno...

et trobu a faltar.

i no,

soc incapaç d'evitar-ho...

t'estimo..

Maldita Estupidez - Lu

les cançons més tontes són les que més em fan pensar... i plorar.

mai he tingut bon perdre..

quan de petita jugava al parxís amb ma germana i ella guanyava, plorava , m'enfadava i marxava..

quan de més gran feia curses amb els companys i algu m'avançava, deixava d correr i marxava..

quan a l'institut suspenia algún examen pel que m'havia esforçat li fotia les culpes al profe i marxava..

quan a la feina algú fa les coses millor de com les he fet jo li poso mala cara i marxo...

pero desprès tornava i tot seguia igual, com si no hagués passat rés..

ara t'he perdut a tu.. i ni tant sols puc marxar.. perque sé que quan torni ja no hi seràs... rés tornarà a ser com abans...

potser en comptes d'haver sortit corrents sempre que perdia, ho hauria d'haver acceptat sense fugir..

potser ara tot seria molt més fàcil.

potser perdre't no em faria tant mal...

marxar no em serveix de rés, però tampoc sé tirar endavant...

-¿Suele drogarse tanto muy a menudo?
-Sí. Quiero decir, que sí, pero no tanto. Pero no es por las drogas.
-¿A no?

-No, es por amor.

I de mica en mica m'he tornat extremadament yonkie. i no vull que em cremi la teva ausencia, ni aquesta nit ni les que venen després... n que els dies siguin remolins que m'apropen o m'allunyen de tu, vull sentir el teu alé prop de la meva pell..
Pero no vull reclamar-te, ni que ho facin els llençols del meu llit, ni les meves mans, ni que s'escapi dels meus llavis el teu nom..

vull que prometis que quan dormi vindràs sense fer sorol, t'estiraràs al meu costat i dormiràs amb mi... un altre cop.

tu ets la addicció més forta que mai m'he trobat..

tinc mono de tu..

merda! no sé viure sense tu.

sembla que la vida passa... i tu la mires passar, amb un peta a la mà

joder..! espabila!

y por mucho que me esfuerce.. nada importa ya.

NADA.

debo aprender a no ahogarme en un vaso de agua,

tengo que entender que el verde no lo soluciona todo

debo crecer, tengo que madurar...

y no puedo (ni quiero) hacerlo..

buenos días princesa...

només t'ho demano un sol cop més...

HAPPY BIRTHDAY TO ME! :)

i.. benvingut 2011!!